Quantcast
Channel: Itinerant la Barcelona més clàssica » Rubens
Viewing all articles
Browse latest Browse all 2

Medusa en el MAC

0
0

En el MAC Catalunya, una de les principals imatges que podem trobar és el cap de Medusa. Principalment la podem trobar en la primera planta, en que trobem tant esteles funeràries, un Pulvini, un Acroteri i Relleus sobre Medusa.

Medusa

Segons el mite més conegut, Medusa era una dona humana molt bella de la qui Posidó es va enamorar. La va seduir o violar en un temple dedicat a Atena, la deessa, al descobrir la profanació que havia tingut el temple, va castigar a Medusa, transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones (Esteno i Euríale): els cabells es van convertir en serps i la seva mirada petrificava a qualsevol ésser viu que la mirés i finalment va ser desterrada més enllà de les terres del Hiperboris.
Polidectes, rei de Sérifos, va enviar a Perseu a que li portés el cap de Medusa, i Perseu, amb l’ajuda d’Atena i Hermes, els quals li van proporcionar les sandàlies alades, el casc de la invisibilitat d’Hades, una espasa i un escut, va dirigir-se cap a les Grees per a què li diguessin on era la cova de les Gòrgones.  Finalment, Perseu va matar Medusa mentre dormia, utilitzant el reflex de la gorgona per evitar ser petrificat, tallant-li el cap. De la sang que va brollar del coll de Medusa, va néixer el cavall alat Pegàs i el gegant Crisàor.
Aqui deixo el fragment de “Les Metamorfosis” d’Ovidi on parla de Medusa i Perseu:

Narrat Agenorides gelido sub Atlante iacentem
esse locum solidae tutum munimine molis;
cuius in introitu geminas habitasse sorores
Phorcidas, unius partitas luminis usum.
Id se sollerti furtim, dum traditur, astu
supposita cepisse manu perque abdita longe
deviaque et silvis horrentia saxa fragosis
Gorgoneas tetigisse domos, passimque per agros
perque vias vidisse hominum simulacra ferarumque
in silicem ex ipsis visa conversa Medusa.
Se tamen horrendae clipei, quem laeva gerebat,
aere repercusso formam adspexisse Medusae,
dumque gravis somnus colubrasque ipsamque tenebat,
eripuisse caput collo; pennisque fugacem
Pegason et fratrem matris de sanguine natos
addidit et longi non falsa pericula cursus,
quae freta, quas terras sub se vidisset ab alto
et quae iactatis tetigisset sidera pennis.

Ante exspectatum tacuit tamen. Excipit unus
ex numero procerum quaerens, cur sola sororum
gesserit alternis inmixtos crinibus angues.

Hospes ait: “Quoniam scitaris digna relatu,
accipe quaesiti causam. Clarissima forma
multorumque fuit spes invidiosa procorum
illa: neque in tota conspectior ulla capillis
pars fuit. Inveni, qui se vidisse referret.
Hanc pelagi rector templo vitiasse Minervae
dicitur. Aversa est et castos aegide vultus
nata Iovis texit; neve hoc inpune fuisset,
Gorgoneum crinem turpes mutavit in hydros.
Nunc quoque, ut attonitos formidine terreat hostes,
pectore in adverso, quos fecit, sustinet angues.”

P. Ovidius Naso, Metamorphoses, IV, 772-803

Narra el Agenórida que bajo el helado Atlas yacente
hay un lugar, seguro por la defensa de su sólida mole;
que de él en la avenida habitaron las gemelas hermanas
Fórcides, que compartían de una sola luz el uso;
que de éste él, con habilidosa astucia, furtivamente, mientras se lo traspasan,
se apoderó, poniendo debajo su mano; y que a través de unas roquedas lejos
escondidas, y desviadas, y erizadas de espesuras fragosas
alcanzó de las Górgonas las casas, y que por todos lados, a través de los campos
y a través de las rutas, vio espectros de hombres y de fieras
que, de su antiguo ser, en pedernal convertidos fueron al ver a la Medusa.
Que él, aun así, de la horrenda Medusa la figura había contemplado
en el bronce repercutido del escudo que su izquierda llevaba,
y mientras un grave sueño a sus culebras y a ella misma ocupaba
le arrancó la cabeza de su cuello, y que, por sus plumas fugaz,
Pégaso, y su hermano, de la sangre de su madre nacidos fueron.
Añadió también de su largo recorrido los no falsos peligros,
qué estrechos, que tierras bajo sí había visto desde el alto,
y qué estrellas había tocado agitando sus alas;
antes de lo deseado calló, aun así; toma la palabra uno
del número de los próceres preguntando por qué ella sola de sus hermanas
llevaba entremezcladas alternas sierpes con sus cabellos.
El huésped dice: «Puesto que saber deseas cosas dignas de relato,
recibe de lo preguntado la causa. Clarísima por su hermosura
y de muchos pretendientes fue la esperanza envidiada
ella, y en todo su ser más atractiva ninguna parte que sus cabellos
era: he encontrado quien haberlos visto refiera.
A ella del piélago el regidor, que en el templo la pervirtió de Minerva,
se dice: tornóse ella, y su casto rostro con la égida,
la nacida de Júpiter, se tapó, y para que no esto impune quedara,
su pelo de Górgona mutó en indecentes hidras.
Ahora también, cuando atónitos de espanto aterra a sus enemigos,
en su pecho adverso, las que hizo, sostiene a esas serpientes.

Ovidi, Les Metamorfosis, IV, 772-803

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

En l’Antiga Grècia, la Medusa era un motiu iconogràfic associat al món dels morts, ja que la seva sang era font de vida i immortalitat, per això és representada en moltes esteles funeràries. Actualment, el cap de Medusa és el símbol de El Museu d’Història de L’Hospitalet, també apareix en la literatura i cultura moderna, i per a moltes dones, és el símbol de la ira femenina.

Des de temps antics, Medusa va ser representada en moltes obres, com per exemple la obra de Rubens Cabeza de Medusa:

Cap de Medusa: Rubens

La Medusa a Istambul

Creieu que la maledicció de Medusa va ser justa? Penseu que la Gòrgona també és el símbol de la ira d’una dona? Coneixeu alguna altra obra on aparegui Medusa?


Viewing all articles
Browse latest Browse all 2

Latest Images